Si hi ha una veritat en el pensament polític espanyol no és altra que aquesta lapidària frase que figura en tots els quartelillos i quarters de la Guàrdia Civil, "Todo por la Patria".
I quan els espanyols, tant de dretes com d'esquerres, o com deia l'enyorat Ramon Barnils, "tant de dretes com de dretes", quan els espanyols, repeteixo, diuen "todo", vol dir, "todo". De manera que ja estem avisats. De fet, ja fa molts anys que sabem de què va aquest totalitarisme espanyol.
Fixem-nos, però, que ara que ja no poden exercir la repressió violenta, empren tàctiques de guerra psicològica i d'intoxicació mediàtica per fer tot els possible per desactivar l'independentisme, en general, i des de fa uns mesos, l'anomenada Transició Nacional.
Fins ara, la dreta espanyola, posava l'èmfasi en la immigració i en la xenofòbia, per afeblir l'independentisme, i enaltir l'espanyolitat. Durant uns anys van tenir un protagonisme destacat. Fins i tot s'han creat partits polítics anti-immigració, els quals, tinc la convicció que no són més que pantalles, bé el partit en el seu conjunt, bé els seus principals líders, dels serveis d'intel.ligència espanyols, que els fan anar per on volen. Però és clar, amb la marxa de molts d'ells, la pressió sembla haver-se rebaixat.
Després va venir l'esquerra espanyola i tot el muntatge aquest dels indignados, que no és més que un exemple de laboratori de manipulació, on nens pijos, molts d'ells potes negres, és a dir, fills dels sociates i psuqueros que han viscut trenta anys del mòmio dels ajuntaments, les diputacions i dels dos tripartits, van de radicals rebenta aparadors. I no ens oblidem, de les dues grans màfies sindicals, que aquests són els pitjors, perquè el seu grau de mobilització és directament proporcional a la seva dependència salarial, Resulta curiós, en aquest sentit, una comparativa entre les manis de la primavera àrab, plenes de banderes egípcies, tunisianes, etc., i els akelarres indignats on no n´hi havia ni una de catalana, o si n´hi havien, es podien comptar amb els dits de les mans. L'assalt als diputats del Parlament, no ho hauria pogut fer l'extrema dreta. Ara l'extrema esquerra, sí que ho va fer, i pràcticament se n'en surt amb la seva. Va ser un espectacle denigrant.
Per sort, l'independentisme ha anat creixent en els darrers anys, i amb les consultes i les mobilitzacions que es van portar a terme, sobretot des del 2006, ha actuat com un tsunami que ha fet miques totes les barreres que se li han volgut posar.
Tant és així, que finalment, amb la Manifestació de l'11S, un 20% de la població va sortir al carrer. Un 20%!!!. Sabeu el que això significa en una societat desenvolupada com la catalana? És brutal.
Des de llavors, i només fa quatre mesos, tot ha canviat. Alguns polítics han comprès que o bé s'adequaven al nou escenari o els passarien per sobre. Això ha fet que a hores d'ara, la Independència sigui l'opció majoritària a Catalunya. Per primera vegada en la història dels darrers 300 anys. I això és quelcom que els espanyols de tot pelatge no es poden permetre.
Vet aquí com, després d'intentar impulsar el pacte fiscal com a titella, ara intenten colar-nos que tot plegat és culpa de la corrupció. Que si s'arregla la corrupció, Espanya anirà bé. Fins i tot, els més progres, van més enllà i suggereixen, amb la boca petita, bé una abdicació del Borbó vell en el jove, bé, directament, la proclamació de la Tercera República espanyola.
Hi ha, però, un argument molt més sibil.lí que avui he sentit en boca d'aquesta proesa de la humanitat, que es diu Jordi Évole,.exemple paradigmàtic de l'auto-odi català, que, com la Chacón, està encaparrat en triomfar a Espanya. O com la nena aquesta, la Candela Peña, que ahir no es va dignar a aplaudir a la guanyadora del Gaudí d´Honor, la veterana Montserrat Carulla, que amb unes paraules magnífiques, va recordar que era dona, actriu i independentista. A la Peña, les paraules no li van agradar, tot i ser de Gavà, i no va aplaudir ni mica ni gens. I és que de desagraïts el mñon n'és ple.
El nen Évole, declarava avui a TV3 que darrere de tota l'agitació anti-corrupció i antijoancarlista, hi veu la poteta de l'extrema dreta!
Ja hi som! Jugant al joc de sempre. L'esquerra espanyola i la catalana sempre empra la mateixa tàctica: brandar l'espantall de l'extrema dreta espanyola per guanyar vots. Dient-ho més fàcilment: pels suposats esquerranistes espanyols, no hi ha conflicte entre Catalunya i Espanya, sinó entre la dreta i l'esquerra. Es pensen que hiperideologitzant el conflicte nacional, els permetrà governar més fàcilment, perquè arraconarà la dreta. No és Espanya qui ens roba, no, és la Dreta! O pitjor l'extrema dreta! El Papu! El terror blanc.
S'obliden, però d'un petit detall que entre 1982 i 1996, primer i entre 2004 i el 2011, qui ha governat a Espanya ha estat l'esquerra (és a dir, la dreta, en opinió de Barnils), i l'espoli i la demagògia anticatalana, no només no ha desaparegut, sinó que s´ha incrementat.
Agitant el papu de l'extrema dreta, el senyor Évole, insigne representant de l'esquerra mediàtica espanyola, vol distreure el patí, No assenyala la Independència com a possible solucionador, sinó com sempre, culpa a l'extrema dreta i clama per un govern de l'esquerra l'espanyola. Amb una esquerra jove, guapa i alegre, tot anirà molt millor i la independència... vuelva usted maña, i qui dia passa any empeny. I a veure si poden arribar als 400 anys de subordinació.
Escoltar el senyor Évole, culpant al PP de tot plegat, no és més que una immensa manipulació política, que pretén canviar el paradigma on actualment juguen els partits polítics catalans, via una espanyolització ideològica.
Ja fa molts anys que ens afaitem, i espero que molts pocs de nosaltres caiguem en aquesta trampa.
.jpg)
