CATALAN VOTES #45 IS OUT!

(Read it)

GENIAL VÍDEO DELS VERDS DEL REGNE UNIT!

JUTGE, MINISTRE, PERIODISTA

Acabo de sentir les declaracions de Fernàndez Díaz vinculant una operació anti-gihadista ordenada per un jutge de l'Audiència Nacional amb l'independentisme. Una operació, val a dir-ho, que el senyor jutge ha executat, precisament, ara que Artur Mas és de viatge oficial als Estats Units. Casualitat? I un bé negre amb potes rosses!

Ja fa molts mesos que l'estratègia anti-independentista espanyola és vincular el gihadisme amb el procés cap a la Independència català. Fernàndez Díaz és la mà executora d'aquesta estratègia.

Fixem-nos en la seqüència: el jutge de l'Audiència Nacional -tribunal política allà on els hagi- ordena aquesta operació -que feia un any que es preparava- coincidint amb el viatge del President Mas als Estats Units. Immediatament després, el ministre, vincula els detinguts o alguns dels detinguts al procés independentista. Això és el que ha passat fins ara. Ara només queda la darrera part de la seqüència que és que el periodista (amic d'Espanya o espanyol directament) li faci la pregunta impertinent corresponent al President Mas durant la seva estada a Nova York o rodalies.

En principi semblaria que el que pretenen els espanyols és fer veure als americans que l'independentisme català és un agent instrumentalitzat pels gihadistes. Naturalment, aquest objctiu és tractar els americans d'imbècils, atès que si hi ha algú que no s'ho empassa són els propis americans, que saben del cert que no és veritat. 

De totes maneres, estic segur que quan els espanyols veuen el President Mas entrevistat per la Christiane Amanpour, de la CNN, i ja en porta unes quantes, d'entrevistes, es deuen pujar per les parets i treure escuma per la boca...

L'objectiu vertader és de consum intern, fer por a la ciutadania catalana, agitant el papu del terrorisme i aprofitant l'impacte mediàtic que tindrà tamnbé a escala internacional per intentar que els catalans es desenganxin del procés. 

En defintiva, el vell estil espanyol de la guerra bruta, molt bruta, que ja coneixem des de principis del segle XX, passant pel casos Scala, Papus, Batista i Roca, la ràzzia del 92 i ara, això.

UNA CATALUNYA MILLOR*

Com era de preveure, les eleccions municipals s'estan convertint en una trinxera de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, que ja són, com aquell qui diu, a la cantonada. La política local és molt més important del que sovint es pensa. Fins i tot en el context actual on sembla que el realment rellevant són els conflictes globals. Doncs bé, la dicotomia entre allò local i allò global és falsa. En un món interdependent no hi ha compartiments estancs.

Ignasi Planas

Fixem-nos, per exemple, com en els darrers anys, els lectors de diaris The Guardian, el New York Times, o l'audiència d'AlJazzera o de Bloomberg TV, han pogut llegir o veure articles o cròniques sobre aquells municipis catalans que han destacat en el procés sobiranista. Des d'Arenys de Munt a Vic, per posar, només dos exemples. I en podríem trobar molts altres. Això demostra que la política local té també un impacte global i, naturalment, també a l'inrevès: veure equips ENG pels carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya, ser entrevistat per un o una periodista estranger a la porta de casa teva, o a la plaça de la vila, o davant de l'Ajuntament de tota la vida, fa que la gent prengui consciència que realment el que estem vivint és important, és rellevant. En una paraula, és global. I això ens dóna força, ens dóna moral, ens omple d'orgull perque constatem que Catalunya i la seva lluita per la Llibertat, per la Independència, interessa al món. I això ens definitiva, ens fa que el compromís de construir una Catalunya millor, una Catalunya lliure, una República Catalana, sigui cada cop més intens en cadascun de nosaltres, i cada cop més extens en el conjunt del país.

Per això, les eleccions locals, en general, són sempre importants. I en concret, aquestes properes eleccions locals, ho són de forma majúscula. Són estratègiques perquè dibuixaran el panorama polític previ a les eleccions plebiscitàries que han de marcar el nostre país de forma immediata.

A ningú no se li escapa, en aquest sentit, que per refermar la victòria independentista del 27S, per fer-la tan incontestable com sigui possible, és necessari que els governs locals estiguin en mans dels partits independentistes. Uns partits que han de col.laborar entre ells per allunyar qualsevol risc de boicot dels partits de l'odi a Catalunya. Per això s'ha de fer el possible i l'impossible, perquè ningú estigui temptat de construir nous tripartits espanyolistes o bé de pactar amb el PP. Una Catalunya governada localment pels partits catalans, sense dependències espanyoles, ni pactes corruptes, és la millor garantia per assegurar un èxit esclatant del 27S. Ens hi juguem molt. De fet, tot.

A Barcelona, per exemple, la garantia que no hi haurà tripartits espanyolistes, per una banda -que per cert, ja es comencen a insinuar-, i de l'altra que el PP no podrà condicionar la polítca local, és la candidatura unitària Millor Barcelona (MBCN), sorgida arran de l'acord entre les organitzacions territorials, barcelonines, doncs, de Reagrupament Independentista (Rcat) i de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), i encapçalada per l'advocat Ignasi Planas. Barcelona ha de continuar estant al capdavant del procés per la Independència, fet que, cal remarcar-ho, donarà enormes possibilitats de desenvolupament i cohesió social a milers de persones que sota l'espoli espanyol ho estem passant magre. Una Barcelona capital d'estat tindrà encara més oportunitats per esdevenir un referent global. Enfront el provincianisme al que ens vol condemnar l'espanyolisme, la garantia de benestar, prosperitat i creixement, és una Barcelona capital d'una Catalunya Lliure.

*(NOTA: Post penjat a l'e-notícies el 25.03.2015)

ABANS MORT, QUE CATALUNYA INDEPENDENT

ELLS JA HO DIGUEREN...

HO TENS CRU, NANO

UN ALTRE FULL DE RUTA ... AL QUEBEC

Com ja he escrit en altres posts, al Quebec, aquestes setmanes s'està celebrant la cursa a la chefferie del Partit Quebequès, la votació de la qual serà el proper mes de maig. Els cinc candidats oficials estan fent campanya ja fa setmanes. 

Avui, un dels candidats, Alexandre Cloutier, ha penjat en el seu twitter el seu full de ruta cap a la Independència, que preveu que serà el 2022. Les etapes prèvies contemplen, un cop obtinguda la victòria electoral el 2018, elaborar un seguit d'estudis sobre la sobirania i redactar una Constitució del Quebec, elaborar un document informatiu sobre la sobirania i el procés de transició, llançament d'una campanya de mobilització ciutadana i, el 2021 fer una consulta popular sobre la sobirania del Quebec, per tal de culminar el 2022 amb la Declaració d'Independència.

Algunes reflexions al respecte: la primera que el Quebec ja s'han elaborat múltiples estudis sobre la sobirania i totes les qüestions que s'hi relacionen. Recordo com el 1991-1992, ja es van fer dues comissions parlamentàries al respecte. Segurament, el Quebec, és la nació on més estudiat està aquest procés. La segona, que resulta sorprenent que es parli de consultation populaire i no de referèndum... influència... catalana? 

I la tercera, que sembla més que clar que qui va endavant en la cursa no és aquest jove candidat del Quebec profund, concretament del Lac Saint Jean, sinó en Pierre Karl Péladeau (PKP), el qual ha estat atacat per la resta de candidats perquè defensa celebrar el referèndum en el segon mandat, i no pas en el primer. Això vol dir que, la consulta o referèndum se celebraria hipotèticament, no abans del 2023.

Picabaralles al marge, el fet que els pequistes es tornin a posar les piles, és un senyal positiu. Ja fa molts anys que el Partit Quebequès deambula i és una mena d'olla de grills. A veure si reacciona i agafa el camí dreturer que és la seva raó d'existir.

CATALONIA VOTES #44 IS OUT!

(Read it)

"NAMÉS" UNA AGRESSIÓ "INTOLERABLE"

"Xisqueta!" al fiscal amigo vas!

Fixeu-vos si tenim una terra que s'ho val, que fins i tot les ovelles saben amb qui han de ser amics, i amb qui no. Tan és així que, en el cas que no quedés cap català, ni cap pedra per llançar en els camps deserts, les ovelles com la Xisqueta proclamarien la Independència!

Quevedo

Ho tenen cru! 

A SAC CONTRA AQUESTA GENT!

Aquest mes d'abril comença amb l'atac d'histèria espanyola després del Pre-Acord pel Full de Ruta que han signat sis entitats sobiranistes (tot i que sembla que hi ha periodistes que no saben comptar, o només fins a cinc). 

Tal i com ja vaig escriure en un post anterior, els espanyols ja amenacen amb els tribunals i fins i tot la Miquela, amb la presó. Tal vegada, és un desig personal que té d'anar-hi, perquè s'ho passaria pipa.

Els seus col.legues, els del PP, ja han començat a fer el tontet, i naturalment, els catalans els hem respost com es mereixen. M'ensumo que de cartellets i contracartellets ens en farem un tip de veure. Aquest que il.lustra el post, molt ben aconseguit. Quin serà el següent? Suggereixo la imatge de Joan Herrera i la Camats, de bracet amb els seus col.leguis del PP, de PXC, de Vox, i naturalment amb els Odiemos... 

Un abril mogudet... auguro!

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (8): ABRIL

El mes d'abril que demà encetem presenta els següents aniversaris d'independència o de diades nacionals 

Senegal (4), Dinamarca (16), Síria (17), Zimbabwe (18), Israel (23), Tanzània (26), Holanda (27), Sierra Leone (27), Sudàfrica (27), Togo (27), Japó (29)

D'aquests casos, potser caldria destacar el de Sudàfrica, el Freedom Day, que commemora l'aniversari de les primeres eleccions després de l'apartheid, i que van donar la victòria a Nelson Mandela. Van tenir lloc el 1994.

Com sempre, felicitarem aquests països des del nostre compte de twitter.

DIVERTIMENTO

Aquest post, ho confesso, és un divertimento. Ara que estic de vacances docents, em puc permetre el luxe de dedicar-hi una estoneta.

A veure, anem a pams. Es tracta de veure si els periodistes que han cobert la notícia del pre-acord sobre el full de ruta, han fet bé la seva feina o, siguem benèvols, ja que estem en setmana de passió, s'han oblidat d'aportar informació rellevant d'aquest tema. En el document del pre-acord hi figuren set signatures, que representen a sis entitats diferents -atès que hi ha dos signants que representen un sola entitat. Aquestes entitats són CDC, Rcat, ERC,ANC,AMI i OC.

La pregunta que vull sotmetre a consideració és si els periodistes han estat fidels a aquest ínput informatiu, o si bé, han tingut, repeteixo ja que estem en setmana de passió, algun problema d'oblit, perquè ni se'm passa pel cap (i ara!) de pensar que es deu a alguna altra motivació, menys excusable.

El guanyador

Nació Digital

Sens dubte, la notícia més completa, des del nostre, sempre modest, punt de vista, és la proporcionada pels companys del Nació Digital, on apareixen les sis entitats signants en el titular, i naturalment, en el cos de l'article

Accèssits

324

Directe

Els accèssits recauen en els companys del 324 i del Directe, atès que les sis entitats signants apareixen en el subtítular de la notícia. En el cas del Directe, cal esmentar que afegeixen un guionet entre CDC i Reagrupament, cosa que podria ser qüestionable, però vaja, no ve d'un pam.

Passable

Vilaweb

La crònica de Vilaweb, en el cos de l'article, no en el titular ni en el subtitular, apareixen les sis entitats, amb el cas de CDC-Reagrupament, novament enllaçats per un guionat.

Regular

ACN

La crònica de l'ACN, comet l'errada de només mencionar 5 de les entitats signants en el titular. Tot i que després ho esmena en el cos del text, on apareixen les sis entitats signants, i on novament apareix el guionet de marres.

Els suspesos

La Vanguardia

El Singular Digital

Ara

El Periódico de Catalunya

E-notícies

Cinc són els mitjans suspesos, atès que no informen acuradament sobre quines són les sis entitats signats del pre-acord de full de ruta. Ni La Vanguardia, ni El Singular Digital, ni l'Ara, ni l'E-notícies, ni El Periódico de Catalunya donen una informació completa,atès que coincideixen en ignorar per complet la presència de Reagrupament en l'acte. Crida realment l'atenció que dos mitjans com El Singular Digital  i l'Ara, tinguin aquest error, repeteixo, sense cap mena de dubte (i ara!) voluntari. Sobretot, en el cas del darrer, atès que el seu responsable, diríem que és un periodista suficientment informat al respecte.

En el cas del diari El Punt-Avui, no he pogut accedir al seu contingut, per la qual cosa no l'he pogut incloure en aquest divertimento.

Bé, penso que amb aquest post he posat el meu gra de sorra per aclarir quins són els mitjans catalans que donen una informació completa i sense risc de caure en l'oblit (involuntari, naturalment) en un tema tan sensible com el que ens ocupa. 

MARES I PARES DEL PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Josep Rull i Andreu, Terrassa (1968), 

Coordinador General de CDC

Rut Carandell i Rieradevall, Barcelona (1966)
Vicepresidenta de RCAT

Marta Rovira i Vergés, Vic (1977)
Secretària General d'ERC

Carme Forcadell i Lluís, Xerta (1956)
Presidenta de l'ANC

Josep Maria Roigé i Rafel, Balaguer (1960)

Vicepresident AMI

Josep Andreu i Domingo, Montblanc (1956)
Vicepresident AMI

Muriel Casals i Couturier, Avinyó 1945
Presidenta OC

A manca, provisional, d'una Constitució Catalana, a hores d'ara ja podem parlar d'unes mares i uns pares del procés cap a la Independència. Naturalment, és una simplificació. En som milers, milions de mares i pares cap a la Independència. Però sovint és necessari concretar els fets importants en noms i cognoms. I a hores d'ara aquests són els noms de les dones i els homes que amb la seva signatura representativa, vull dir a títol de representant d'una entitat, ens permetran emprendre amb una energia tsunàmica el darrer tram del procés cap a la Independència. Que s'apartin les criatures i les malesherbes, incloses les herbes bastardes, traïdores i coents, que canvien de trinxera com qui canvia de camisa. No ens aturarà res ni ningú! 

Ah, i, cap dubte al respecte: tots ells seran objecte d'una immediata i rabiosa querella espanyola. Un altre senyal que el camí serà el correcte.

PREACORD DEL FULL DE RUTA UNITARI

CONNECTAR-SE AL MÓN*

La paraula desconnexió, pronunciada pel President Mas ara fa uns dies, ha fet fortuna. Naturalment es referia a desconnectar Catalunya de la seva dependència espanyola. Una connexió que ens xucla la sang i els quartos. Mai no podrem tirar endavant si no executem de forma clara i contundent aquesta desconnexió i aconseguim que els nostres recursos que produïm, que els nostres diners que generem, els podem controlar de forma sobirana, i no que se'n vagin a Madrid i en perdem un munt. Cal que ens connectem al món, però que l'endoll el controlem nosaltres, els nostres representants polítics, les nostres empreses. En definitiva, els catalans i les catalanes, que creem una considerable riquesa bruta que si en tinguessim el control generaríem unes polítiques socials i econòmiques que millorarien el nostre benestar material. Connectats amb la xucladora Espanya, repeteixo, no hi ha futur.

El govern espanyol, amb el senyor Rajoy al capdavant, ha intentat contra-argumentar, i ho ha fet aprofitant dos esdeveniments recents: la inauguració de la connexió de la MAT entre els estats espanyol i francès, en territori català. I arran la confirmació de la construcció del Midcat, una infrastructura estratègica de proveïment de gas algerià a Europa que passarà també per Catalunya. En ambdós actes polítics, Rajoy va remarcar la importància de la connexió entre els estats del món. Pretenia presentar Mas com un aïllacionista o un partidari de l'autarquia. Òbviament no se´n va sortir, atès que oportunament s'han fet públics informes i reports sobre el nivel d'internacionalització i globalització de l'economia catalana, amb miles d'empreses que exporten arreu.

Aquest (fals) elogi de la connexió global, contrasta amb els fets que el govern espanyol porta a terme. Un d'aquests fets és la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de l'Acció Exterior aprovada pel Parlament de Catalunya a les darreries del 2014. I també contra la creació de dues oficines de la Generalitat a Vienna i Roma.

En què quedem, doncs, Senyor Rajoy? La connexió internacional és bona o no ho és. Perquè quin sentit té intentar impedir que la Generalitat implementi una política d'acció exterior. Que no havíem quedat que connectar-se amb el món és fonamental?

Pel govern espanyol la resposta és obvia. La Política d'Acció Exterior és bona depèn de qui la faci. Si la fa ell, és bona. Si la fa el govern català, és dolenta. I fixem-nos que no em refereixo a la política diplomàtica, la qual consisteix en negociacions d'estat(s) a estat(s) i signatura de tractats que vinculen les parts. No, em refereixo a establir relacions amb organismes o entitats de fora del país, per tal de fomentar els intercanvis de tot tipus, des de econòmics, culturals, polítics. És a dir, exercir una actuació exterior imprescindible en el context global actual.

Aquesta voluntat d'impedir l'actuació exterior de la Generalitat, que per altra banda, porta dècades fent-la, demostra ben a les clares el tarannà retrògrad del govern espanyol i entra en una flagrant contradicció amb el discurs de cara a la galeria. Com es pot pretendre evitar que un actor com Catalunya, que té una vocació global multisecular és com intentar posar portes al camp. Una bestiesa. Per això, el més assenyat és connectar-se al món directament, i deixar de ser la reserva estratègica d'Espanya. És urgent.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM 45, Març 2015)

BRUTAL VÍDEO DEL PUTIN

Ho sento, però quan escolto l'himne soviètic, m'emociono. Coses de la joventut...

CARRETERO AMB MILLOR BARCELONA

Tot i que és del mes de febrer, penso que continua sent vàlid

CATALONIA VOTES #43 IS OUT!

(Read it)

ELS PRESIDENTS AMB LES VÍCTIMES DE L'ACCIDENT

Els Presidents Mas i Hollande i la Cancellera Merkel al lloc de l'accident

Els Presidents i la Cancellera escolten atentament, i amb respecte,
les explicacions en francès, ofertes pel prefecte de la 
Provença-Alps-Costa Blava, Michel Cadot

A POLÒNIA, A LITUÀNIA, A LETÒNIA...

A Polònia

A Polònia

A Lituània

A Letònia

Una esquadra del model Stryker de vehicle de combat d'infanteria dels Estats Units participa en unes maniobres a Polònia i els països bàltics, cridant, naturalment, molt l'atenció dels ciutadans d'aquests països que estan més que preocupats per la feble resposta de la Unió Europea a l'expansionisme del President Putin. Sobretot per l'actitud de la cancellera Merkel que va de tova amb el mandatari rus. No cal dir que en aquesta actitud hi té molt a veure els enormes interessos empresarials entre Rússia i Alemanya, que els països bàltics i la pròpia Polònia (i Moldàvia i Geòrgia, i fins i tot els països escandinaus), veuen com una amenaça, davant el risc que es converteixin en una moneda de canvi. 

Per altra banda, aquesta actitud submissa de la Merkel amb Rússia, no deixa de contrastar amb l'actitud duríssima amb Grècia, la qual cosa resulta un exemple paradigmàtic de com la realpolitik encara gaudeix d'una mala salut de ferro a Europa.

AL TWITTER, ARA

ENTREVISTA A ARTUR MAS A EUROPE1

Quin pàjaru, aquest Elkkabach, però el president ha estat excel.lent, en el contingut i en el seu francès.

SEGON DEBAT DELS CANDIDATS A LA "CHEFFERIE" DEL PQ

GREECE INDEPENDENCE DAY

On behalf of the People of Catalonia, I congratulate the People of Greece as you celebrate the 194th anniversary of your Independence Day

EL MEU CONDOL A TOTES LES FAMÍLIES

Mein Beileid an alle Familien-My condolences to all families

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 45 (MARÇ 2015)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 45 (MARÇ 2015)

Read more publications at Calaméo

90 YEARS AGO AND FEW THINGS HAVE CHANGED...

Two mounted Civil Guards in front of Camp Les Corts main entrance

In 1925, at the time of the First  Spanish Military Dictatorship (the second was Franco's) headed by Capitan General Miguel Primo de Rivera, then FC Barcelona's Camp Les Corts stadium, was closed for six months after FCB fans jeered the Spanish national anthem. 

After 90 years, attitudes of both, FCB supporters and Spanish rulers, have not changed even an inch. Barça people continue booing Spanish national anthem and Spanish rulers want to finish with Catalan Independence movement.

Fortunately, the World does change, and now is impossible for Spanish rulers to use coercion against the democratic will of Catalans. And we will express loud and clear not only in football stadiums but also in ballot boxes soon enough.

MILLOR MANRESA

Manifest Fundacional de Millor Manresa

Les properes eleccions municipals seran molt importants a Manresa. Manresa ha de decidir si se suma amb força i claredat al moviment per l’alliberament nacional i la independència de Catalunya.

Manresa, a més, aspira a tenir un important paper en aquesta nova Catalunya que està a punt de néixer com a ciutat vertebradora de les comarques centrals. No pot continuar sent una ciutat conformista i ha de reivindicar -se amb força davant de tota la nostra nació.

La nostra ciutat aspira, a la vegada, a tenir un ajuntament plenament democràtic, amb pressupostos participatius, plenament transparent en la seva gestió i que consulti directament a la ciutadania les importants decisions que ha de prendre.

Parlament de Ramon Payàs, dirigent nacional d'RCAT

La ciutat ha de resoldre greus problemes de mobilitat, ha de millorar les comunicacions, ha de protegir amb fermesa els espais verds, i ha de posar en valor tot el seu patrimoni.

Per nosaltres el govern de Manresa ha d’estar plenament bolcat a atendre les necessitats socials dels nostres veïns més indefensos, els seus greus problemes de treball i d’habitatge. En les seves prioritats de govern han de figurar les mancances dels barris fins ara més poc assistits i en aquest sentit ha de deturar de seguida la forta degradació del barri antic.

Per tot això, per fer realitat una Manresa millor, en la perspectiva d’una Catalunya independent, hem sumat forces per tal de fer-ho possible tot creant la candidatura Millor Manresa.