PER QUAN LA DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA?

Publicitat institucional de la consulta del 9-N por vilawebtv

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA, ARA SÍ!

Un cop Espanya ha consumat l'enèsim atac a la democràcia catalana, la resposta immediata només pot ser una. Convocatòria urgent d'un Ple del Parlament de Catalunya i aprovació de la Declaració d'Independència de Catalunya. Tot mantenint, naturalment, la convocatòria de la consulta i declarant que la constitució espanyola ha deixat de tenir força de llei en el territori català. 

MESSAGE FROM CATALONIA TO THE WORLD

English version in 13:34.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

ESPANYA JA ÉS HISTÒRIA PELS CATALANS

VISCA CATALUNYA LLIURE

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (2): OCTUBRE

En el mes d'octubre també se celebren importants aniversaris d'independències o de dies assenyalats. Com ja vaig dir en el post inicial de la sèrie, segueixo els comunicats de premsa del Departament d'Estat dels Estats Units. De moment conservo les dues fotos que il.lustren com els espanyols també saben signar independències dels territoris que fins llavors havien oprimit, com són els casos de Cuba i Guinea Equatorial. Si algú té fotos o il.lustracions per l'estil, per exemple, del cas de Filipines, agraïré que mes les féu arribar, please. 

Assumeixo que faig una tasca substitutiva de la que farà en el seu moment el Ministeri (que no Conselleria) d'Afers Exteriors de la República de Catalunya que, no tinc cap dubte, aviat serà una realitat.

Recordo que el dia que correspongui, enviaré des del meu compte de twitter (@graccus), la corresponent felicitació.

Com ja vaig dir també en el post primer de la sèrie, i hi ha algun error, les queixes, al Departament d'Estat, a Washington, D.F.

Independències (o efemèride equivalent) del mes de setembre al món (entre parèntesis el dia del mes)

República Popular de la Xina (1), Nigèria (1), Xipre (1), Tuvalu (1), Palau (1), Guinea (2), Alemanya (3), Lesotho (4), Uganda (9), Fidji (10), Guinea Equatorial (12), Zàmbia (24), Àustria (26), Turkmenistan (27), St. Vincent and Grenadines (27), Txèquia (28), Turquia (29).

D'aquest mes d'octubre, comento alguns casos que poden semblar xocants. Per ordre cronològic: En el cas de la República Popular de la Xina, se celebra la seva declaració, no la independència. En el cas d'Alemanya, se celebra la Reunificació, una efemèride que Catalunya també se celebrarà més aviat que tard. El dia 12, se celebra la independència de Guinea Equatorial respecte Espanya. I no se celebra res més. En el cas d'Àustria, se celebra la recuperació de la plena sobirania, després dels anys d'intervenció de les forces aliades des del final de la Segona Guerra Mundial. En el cas de Txèquia, se celebra, encara, la independència de l'antiga Txecoslovàquia. I en el cas de Turquia, la de la proclamació de la República.

VICTÒRIA A BADALONA!

L'Ajuntament de Badalona ha votat a favor de la Consulta del 9N. És una gran victòria que de ben segur farà perdre els estreps a l'espanyolada. Endavant, endavant, fins a la victòria!

UN NAZI ESPANYOL TERRORITZA LLEIDA EN PLENA HISTÈRIA DE LA BRUNETE MEDIÀTICA I ELS SEUS ACÒLITS POLÍTICS

En plena histèria mediaticopolítica de l'espanyolisme catalanofòbic, un descerebrat nazi, espanyol, per descomptat, ha apunyalat cinc ciutadans catalans pel simple fet de ser d'una altra raça. Ha succeït a Lleida, probablement, una de les ciutats que més ha patit històricament, l'odi anticatalà dels espanyols. 

No és Síria, ni Iraq, és Lleida

És un exemple fefaent de les conseqüències que provoca el bombardeig continu i per tots els canals que té per objectiu, Aznar dixit, la disgregació de Catalunya. 

Darrerament aquesta ofensiva està assolint nivells paranoics, i com ha quedat demostrat amb aquest incident, les conseqüències poden ser molt perilloses. És el moment d'aturar aquesta onada espanyolista, que per descomptat no afectarà per res la determinació del poble català de votar el proper dia 9 de novembre, i votar, per descomptat, a favor de la independència, entre d'altres raons, per tallar d'una punyetera vegada amb aquesta morralla que és un atemptat als drets humans, a la democràcia i a la dignitat.

És el moment de dir ben clar als polítics espanyolistes, i als opinadors de Fatxanet, que les seves opinions i comentaris fomenten l'odi contra tot allò que no és espanyol. Uns opinadors, per cert, que s´han fet homes i dones gràcies al procés independentista, perquè si no fos per ell, ningú no els coneixeria. 

Amb la Independència, no només hi haurà més llibertat, més benestar, i més felicitat, sinó que també no hi haurà impunitat per al feixisme, ni lleis d'amnistia, i tindrem tolerància zero amb els atacs catalanofòbics, en particular,  i xenofòbics en general.

Queden advertits,

NO ACONSEGUIREU QUE EM SOLIDARITZI AMB EN PUJOL*

Hi estic més que temptat. Hi ha dies que dic, cony doncs si és un evasor fiscal, segurament és per que ho pot fer. Quants que ho poden fer, ho fan, al capdavall? Suposo que si volessin, com els altres, no veuríem mai el sol…

Em refereixo, és clar, a la campanya d’odi desfermada contra Jordi Pujol i la seva família. Una campanya que l’agafa com a excusa. Però que va  molt més allà. Amb l’excusa del tema Pujol es passen tres, quatre o mitja dotzena de pobles… Però tranquils. No aconseguiran que em solidaritzi amb Pujol. Ni de conya. Pujol ja no és Catalunya. Pujol ara és, i em temo que ho serà per sempre més, Espanya. Mal que el pesi. Pujol és l’exemple fefaent que Espanya perdona la corrupció, el frau i la delinqüència. Però el que no perdona, mai, és la traïció. I Pujol els ha traït. O ells ho veuen així. I l’odi els surt per tot arreu. Com va dir el seu cunyat, en Cabana, el destrossaran.

Pujol és Espanya. És l’Espanya del Borbó. La de Suárez, la de González, i la d’Aznar, pel cap baix. Amb tots ells va pactar. Amb tots ells se’n va anar al llit, i s´ho va passar pipa. Ara, però, quan de forma inesperada ha canviat de tren, o així ho deixava entreveure, els espanyols han tirat de la manta. És així com es funciona en els estats colonials: si el capo indígena fa el milhomes i vol anar  més enllà, l’autoritat colonial li llegeix la cartilla i si s’escau ventila els seus drapets bruts, que, amb el pas dels anys ha anat acumulant en compensació pels seus serveis a l’Imperi. “Tu”, diuen els  espanyols, “mentre tinguis el galliner tranquil, tira milles, que nosaltres no en volem saber res”. Però és clar, els espanyols no són babaus i, per si de cas,van acumulant dossiers, perquè en el fons saben que el galliner s’acabarà descontrolant.

Fa un parell de dies, es va arribar a comparar Pujol amb Gaddafi i Mubàrak. Exacte: la mateixa col-i-flor sinó que era un bròquil. Ho va fer un periodista que va de progre i que respon al nom d’Ignacio Escolar. Jo pensava que després de la frase del Pedro Sanchez comparant l’independentisme amb la violència de gènere, cap altra manifestació  dels progres espanyols (perquè van de progres) la podia superar. Però vet aquí que el tal Escolar va i la supera.

Molt bé, nens, ja podeu dir totes les bajanades que vulgueu. Però penseu que, per molt que us esforceu, no aconseguireu que em solidaritzi amb en Pujol. Entre d’altres raons perquè ha estat el nou escenari polític el que n’ha motivat l’esclat del cas. I a aquest nou escenari molts hi hem contribuït, en major o menor mesura. I solidaritzar-se amb ell, encara  que a vegades em vinguin temptacions, fóra com llançar pedres a la teva pròpia teulada o, com es diu darrerament, fer-se un Froilan. I ja som massa grandets per fer aquests errors de passerell.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 16.09.2014)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 39 (SETEMBRE 2014)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 39 (SETEMBRE 2014)

Llegir més a Calaméo

ENS VEIEM AVUI!

Cal treure lliçons del que ha passat a Escòcia...

NOW IS CATALONIA'S TURN...

... AND WE HAVE LEARNT A FEW THINGS!

THANK YOU SCOTLAND FOR THE DEMOCRATIC LESSON

FET HISTÒRIC

Aquest anunci ha substituït per un dia la mítica Pàgina 3 del The Sun, rellegant-la a la pàgina 20. Fet sense precedents. Estic segur que a la noia no li farà molta gràcia.

YES

LET'S DO THIS!

Andy Murray on Scottish Independence vote:

"LET'S DO THIS!"

Wimbledon champions endorses YES vote in referendum, criticising "negativity" of the no side

VÍDEO TAIWANÈS SOBRE EL REFERÈNDUM D'ESCÒCIA

Interessant, encara que una mica freaky, vídeo, diuen que taiwanès, sobre el referèndum a Escòcia. Destaco el fet que se centra sobretot en el moment que es va donar a conèixer l'enquesta que donava per primer cop la victòria al YES, moment en que salten totes les alarmes, i llavors el gran capital financer amenaça amb deslocalitzar les seves seus a Londres (apunyalant Salmond de passada), la monarca fa unes declaracions que en el fons pren els escocesos com a menors d'edat que s'han d'educar, i finalment, arriben d'urgència els líders polítics de Londres, amb Cameron al capdavant a intentar evitar la derrota dels unionistes.

GO SCOTLAND GO!

Alex Salmond's letter to the Scottish people

In these final hours of this historic campaign I want to speak directly to every person in this country who is weighing up the arguments they have heard.

I have no doubt people in Scotland will look past the increasingly desperate and absurd scare stories being generated daily from Downing Street. These have no place in a sensible debate.

So in these last days of the greatest campaign Scotland has ever seen, I want to ask you to take a step back from the arguments of politicians and the blizzard of statistics.

For every expert on one side, there is an expert on the other.

For every scare tactic, there is a message of hope, opportunity and possibility.

The opportunity for our parliament to gain real job-creating powers, the ability to protect our treasured National Health Service and the building of a renewed relationship of respect and equality with our friends and neighbours in the rest of these islands.

But for all that, the talking is nearly done.

The campaigns will have had their say.

What’s left is just us – the people who live and work here.

The only people with a vote. The people who matter.

The people who for a few precious hours during polling day hold sovereignty, power, authority in their hands.

It’s the greatest, most empowering moment any of us will ever have.

Scotland’s future – our country in our hands.

What to do? Only each of us knows that.

For my part, I ask only this.

Make this decision with a clear head and a clear conscience.

Know that by voting Yes, what we take into our hands is a responsibility like no other – the responsibility to work together to make Scotland the nation it can be.

That will require maturity, wisdom, engagement and energy. And it will come not from the usual sources of parties and politicians but from you – the people who have transformed this moment from another political debate into a wonderful celebration of people power.

Does every country make mistakes? Yes.

Are there challenges for Scotland to overcome? Undoubtedly.

But my question is this – who better to meet those challenges on behalf of our nation than us?

We must trust ourselves.

Trust each other.

In Scotland we’ve always had the wealth, the resources and the talent.

We know that with independence we would immediately be in the top 20 of the richest countries in the world.

But what has emerged in this campaign is something very new.

It has changed Scotland forever. I have met it in every community I have been in the last weeks.

Confidence.

Belief.

Alex Salmond, Primer Ministre d'Escòcia

CADA COP M'AGRADA MÉS, EN RENZI!

Cada cop m'agrada més en Renzi, tot i que no li tinc cap confiança, naturalment. S´ha tornat a despenjar amb una mena d´Spain bashing molt saludable. 

Suposo que s'entén, el titular, però, el tradueixo per si de cas: Itàlia ha de fer com Espanya? Se m'escapa el riure! I el subtítol és d'aquells que assassina: "(Espanya) Té el doble del nostre atur".

Aixx, definitivament, país d´Itàlia!!!!

HI ESTÀS CONVIDAT!

EL GRITO DE DOLORES

Avui és el dia del Grito de Dolores, que va marcar la Declaració d'Independència de Mèxic, l'any 1810. Fa doncs, 204 anys. Mèxic ocupa un lloc molt important en la història de Catalunya. Sobretot la immediata a la fi de la Guerra dels tres anys. Molts catalans i catalanes hi trobaren una llar, una feina, una família. La República Mexicana no va reconèixer mai el govern de Franco com a representant legítim de l'Estat espanyol. No va ser fins al 1977, que no es restabliren les relacions diplomàtiques oficials. Va donar una lliçó a tots els que practiquen la realpolitik, a aquells que els importa un rave si el gat és negre o és blanc, sinó el que importa és que caci ratolins... Mèxic va marcar una línia vermella i la va respectar escrupulosament. 

Tampoc no hem d'oblidar que va ser allà on es reuní el Parlament de Catalunya a l'exili (bé en veritat,els parlamentaris republicans que encara vivien i que s'hi van desplaçar) per escollir el President de la Generalitat a l'exili, un cop el President Irla hi va renunciar, em sembla que al.legant motius de salut. Parlo dels membres del Parlament escollit en les eleccions del 1932. I la reunió a Mèxic es va fer el 1954! 

Fos com fos, Mèxic representa la dignitat, la democràcia, al llarg de la història. I no és casual que avui en dia tingui una rellevància geopolítica immensament més gran que el Regne d'Espanya. Començant per als Estats Units. 

Avui fa 204 anys del Grito de Dolores,que marca la Declaració d'Independència de Mèxic. Val a dir que Espanya no la va reconèixer fins 11 anys després. Un cop va arribar a la conclusió que massacrar el poble mexicà com va fer, no li sortia a compte. El mateix havia passat amb el cas dels Estats Units. La Declaració d'Independència dels Estats Units (una Declaració Unilateral d'Independència com una casa de pagès, per cert), es va fer el 4 de juliol del 1776,però el Regne Unit no la va reconèixer fins al 3 de setembre del 1783, després també d'unes quantes massacres de patriotes, i d'una derrota, militar, of course.

Resulta curiós comprovar com és d'anti-espanyol el mes de setembre. S'hi commemora el dia de Gibraltar (10), la Diada Nacional de Catalunya (11), el Grito de Dolores de Mèxic (15), i la Independència de Xile (18), de lluny la de més marcat caràcter anti-espanyol.

DOS QUE FALTAVEN

En el post anterior, me n´he deixat dos, d'importants. Els bons espanyols a l'alça. Segons Reuters: 

"Catalonia is much more important to Spain than Scotland is to the UK. It is much bigger and it is a net contributor to Spain, while Scotland is the other way around," said Sandra Holdsworth, investment manager at Kames Capital. 

"The damage to the remaining Spanish sovereign would be more serious," said Holdsworth, who has sold Spanish bonds recently.

Molt bé, Sandra!   

I last but not least, l'enèssim ridícul espanyol, que no aconsegueix un lloc clau a la UE ni per casualitat. Clar que amb aquest bestiar, què es pot fer...

LA SETMANA HORRIBILIS D'ESPANYA (EN IMATGES)

Hi ha setmanes que compensen d'altres que ho passes malament. Aquesta darrera és una d'elles. No cal ser molt explícit. Les imatges parlen per elles mateixes...

Ja tenim el permís del senyor Botín (us juro que no hi ha cognom que més s'escaigui per al seu titular que aquest) per ser Independents.

El nen hòbbit, que es pensa que per ser català la té petita, es veu que és qui està al darrere de tot el tema dels Pujol. Un cas enorme d'intoxicació política, que caldrà anar seguint. "Saving private Spain", l'anomenarem. En parlarem en propers posts. Et volem la pell, jorjito!

Permeteu-me que rigui una estona, collons quin tip de riure que m'he fet amb el ridicul tremens que han fet aquests nens que anaven de fatxendes i superbs. França, sempre França, els ha posat a lloc. Quin riure, collons, de la selección favorita que es permetia parlar dels Estats Units com la otra favorita, així, amb dos collons. Ahahahahahah, em peto, em peto.....

Un altre símbol dels franquisme, no només sociològic, ha desaparegut. La història del Corte Inglés encara està per escriure, i de ben segur que hi trobarem coses interessants, i fins i tot repugnants. Algú s'hi anima?

I aquests, què foten aquí? Que no eren del mes de juliol? Bé és igual, l'emoció m´ha fet descontrolar el tema. Sempre és reconfortant veure com els milhomes ensopeguen amb la puta realitat...

QUAN RAJOY REBI LA TRUCADA

Aquest post el volia escriure pel matí, un cop descansat d'un dia tan emotiu com el d'ahir. Però no he pogut esperar. De manera que això és el que vull dir, ara mateix.

Un cop victoriosos del repte de l'11S, un cop l'espanyolisme ha tornat a fer immensament el ridícul, aquest cop a la gloriosa ciutat de Tarragona, mil vegades massacrada pels espanyols al llarg de la història, per cert. Ara comença el darrer capítol de la història.

Primera consideració. Ja n´hi ha prou de happenings independentistes. N´hem fet tres, i tots tres ens han sortit bé. Però aquest és el darrer, si volem ser seriosos. Després del que hem fet aquesta Diada, un quart, per superar-ho, hauria de ser a l'espai, en mig dels satèl.lits i dels drons. I no penso que ho aconseguiríem. No. El poble s´ha mobilitzat en massa, hem batut tots els rècords i els guinness a batre. Ara anem a sac, sense més contemplacions. Aquesta que acabem de passar ha de ser, de fet, ja és a hores d'ara, la Diada definitiva, com molt bé va dir la Carme Forcadell.

Segona consideració. Aquesta mobilització monstre probablement no farà modificar la negativa del govern espanyol, i particularment del seu President, Mariano Rajoy, a autoritzar o a no impugnar la consulta del 9N. Més aviat al contrari. Seria un suïcidi polític si mostrés qualsevol feblesa. No només el cafre del Sánchez i la faraona d'Andalusia se li tirarien a la jugular, sinó sobretot tota la brunete,els presidents autonòmics peperos i els aznaristes. No en quedaria ni les engrunes.

Tercera consideració. Si és evident que per molt que ens mobilitzem, no farem canviar l'opinió d'un President del Govern espanyol, en el sentit que és electoralment rendible per a ell fotre canya a Catalunya, i sobretot no cedir en res ni per res, llavors el que cal fer és fixar-se en quines circumstàncies anteriors s´ha aconseguit que un President espanyol canviï els seus posicionaments inicials i baixi del burro o de la muntanya, com més us agradi.

I la resposta a aquesta consideració, si més no, en els darrers o immediats anys, és que un President del Govern espanyol baixa del burro o de la muntanya quan rep una trucada. Ho hem vist en temes de política internacional, de justícia universal o d'afers monetaris europeus. És rebre la trucada i, per art de màgia, donde dije digo... I tan frescos.

Quarta consideració. Si això ho tenim clar, és evident que tota l'estratègia de les properes setmanes i fins al dia abans del 9N ha d'anar dirigida a que aquesta trucada es produeixi. I des d'aquesta perspectiva, la Diada d'enguany ha estat un gran èxit. Cal que qui ha de fer la trucada, la vegi com a necessària i imprescindible, i que la prefereixi a qualsevol altra alternativa.

Cinquena consideració. Qui ha de fer la trucada, concretament, ha d'estar convençut que els líders polítics catalans, i particularment els dos principals, van a per totes. I que no jugaran de farol o s'escaquejaran en el darrer minut, malgrat totes les fatxenderies de Madrid. Naturalment, també ha de tenir la certesa, que aquests dos líders són de confiança i no optaran per sortides de bombero com la de no formar part de la UE, o de l'OTAN, o la de no tenir exèrcit, perquè no és seriós. 

Només quan tingui aquestes certeses, és a dir, que el poble català és seriós (que ja la té,després de la Diada d'enguany), i que els líders polítics catalans, sobretot els dos principals, també ho són, llavors, només llavors, despenjarà el telèfon o premarà el teclat i dirà allò de "Senyor Rajoy, hem de parlar...". I llavors, només llavors, haurem guanyat.

V DE VICTÒRIA

Le Zap Actu du 11 septembre 2014 sur WAT.tv

THE SCARY SCOTTISH MONSTER...

Molt bo, Manel, molt bo!

CONGRATS GIB!

On behalf of the People of Catalonia, I congratulate the People of Gibraltar as you celebrate the 310th anniversary free from Spain (from @graccus)

ARA ÉS L´HORA

ENS HI VEIEM

D'aquí a unes hores...

CATALONIA PLAYS A DECISIVE MATCH NEXT NOVEMBER 9

Great!

PÀNIC AL PP, QUE DEMANA UN FRONT ESPANYOL

La por i el terror s'apodera del PP. És el moment d'anar a sac! L'11S serà un tsunami! Gràcies Montoro per fabricar tants independentistes! Gràcies Instituto Cervantes! Gràcies Guàrdia Civil que arrenca estelades! Gràcies Rajoy! Gràcies pallasso que se sent afusellat pels trabucaires! Gràcies TV3 que boicoteges els actesde l'ANC! Gràcies hacker del CNI!

OBAMA I EL NEW YORK TIMES DEIXEN EN RIDÍCUL ESPANYA I RAJOY

Dues dianes entre cella i cella de Rajoy. La primera, el discurs de Barack Obama ahir a Estònia. Genial. Posant la democràcia com la mesura de totes les coses. Un discurs històric, possiblement. 

"We’re stronger because we’re democracies.  We’re not afraid of free and fair elections, because true legitimacy can only come from one source -- and that is the people."

Un discurs que sembla inspirat en el missatge que fa uns dies va pronunciar el President Mas, posant la democràcia, com un referent substancial.

Per acabar-ho d'adobar l'editorial d'ahir del New York Times, deixa amb el cul enlaire Espanya, quan fa una comparació amb el cas escocès. Particularment, el darrer fragment és brutal.

"It is testimony to democratic values in Britain and in Spain, where a vote on Catalonia’s independence is scheduled for November, that the question can be put to the people peacefully — in stark contrast to Russia’s armed campaign to punish and dismember Ukraine for trying to break out of the Kremlin’s orbit. In Scotland, there is no threat of reprisals for either choice, and the only pressure is the complexity and fatefulness of that simple question."

Tot i que l'editorial va dedicada al referèndum d'Escòcia, afirma que és un testimoni (exemple) de valors democràtics que a la Gran Bretanya i a Espanya, on s´ha programat una votació "per la independència de Catalunya" al mes de novembre, es pugui fer de forma pacífica,en contrast amb la campanya armada russa per castigar i desmembrar Ucraïna per intentar alliberar-se de l'òrbita del Kremlin. I afegeix, que a Escòcia no hi ha cap amenaça de represàlies surti el resultat que surti...

És a dir. Primer: dóna per suposat que es podrà fer la consulta a Catalunya el mes de novembre. És més se'n mostra favorable i ho considera un fet plenament normal. 

Segon: Ho contrasta amb el cas rus, que recorre a la campanya armada en contra la voluntat d'una nació, per tal de castigar-la i desmembrar-la (i aquí no he pogut evitar recordar les paraules d'Aznar sobre la divisió de Catalunya).

Tercer (i més important): El NYT acaba dient que "A Escòcia" no hi ha perill de represàlies, quan en bona lògica argumental respecte la frase anterior també hauria d'haver dit "A Escòcia i a Catalunya",però no ho fa. De manera que llança un avís per a navegants, dirigit naturalment a Espanya, al govern espanyol, respecte el possible recurs a represàlies en general, pel referèndum català, i particularment respecte el recurs a la força armada. 

No hem d'oblidar, que va ser precisament el NYT qui va titllar de troglodytes els militars espanyols que van amenaçar els catalans durant el procés de negociació de l'infaust Estatut del 2006. I que entre aquests militars hi havia el general Felix Sanz, que en l'actualitat és ni més ni menys que el director del CNI,organisme que està dedicant milions d'euros a fer guerra psicològica contra la independència de Catalunya, com bé se sap.

En defintiva,dues notícies, la del discurs d'Obama, i la de l'editorial del NYT, que ens donen força per encarar aquestes properes setmanes. La Independència és al nostre abast, i la guanyarem amb fermesa i determinació.

RESERVOIR DOGS REDUX

Brutal foto que recorda a la de Reservoir Dogs de Tarantino. Els presidents d'Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Kyrgyzstan, Rússia i Tadjikistan (d'esquerra a dreta), caminen plegats el 2012.

Per cert, Bielorússia, l'únic país d'Europa on s'aplica la pena de mort, i que viu sota el règim autoritari de Lukaixenko, és l'estat del continent que més ha crescut econòmicament des del 2007. Casualitat?

CATALAN FEDERATION CRICKET TEAM

Fa alguns anys, des del tren vaig veure que s'estava jugant un partit de cricket en un camp de futbol entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs. Vaig comprendre, de seguida, que aquella era una imatge de la Catalunya global. La Catalunya que pensa en els més de 7 miliards de persones que viuen al planeta. Des de Catalunya al món i el món a Catalunya. No la Catalunya que només pensa en Espanya. No la Catalunya que acota el cap davant l'enèssima demostració de catalanofòbia o de supremacisme exhibida per un ministre, un jutge, un guàrdia civil, una revisora de la Renfe, o qualsevol quinqui amb tatuatges de la Legión.

Llavors vaig comprendre que guanyarem la Independència. El món, la societat, la globalització ens beneficia. La catalanofòbia i el supremacisme és essencialment espanyol, i els espanyols hardcore són cada cop menys, i a més, és una actitud que es mama des del bressol quan els nens i les nenes senten des de la seva infantesa insultar els catalans, els uns, o quan els pares i les mares aconsellen els seus fills que parlin espanyol sempre, i si pot ser sense accent, els altres. Sense oblidar el detall de posar-li el nom de pila en espanyol (Carlos, Javier, Alejo, Felipe...), o que sigui bilingüe, per tal que el reietó o la reina, després no tinguin "problemes d'identitat". 

Però aquesta tribu, perquè acabarà sent una tribu, és cada cop més irrellevant. El fanatisme catalanòfob no té cap mena de credibilitat. Ni tan sols la immensa majoria a qui s'adreça, als catalans amb arrels a Espanya, no li foten ni punyetero cas. No deixa de ser una simple caricatura del Torrente.

En la Catalunya independent i republicana els catalans que formin la selecció de cricket podran dir amb orgull que ells van ser-ne els pares-fundadors, i que ningú no els va exigir pureses de sang i que per això mateix, ja tenen un lloc en la Història.

Avui (ahir) he llegit que la Federació Catalana de Cricket ha participat en una competició i se n´ha valorat la qualitat. Anem bé.

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (1): SETEMBRE

Amb aquest post començo una sèrie dedicada a commemorar les Independències (o si s'escau, una efemèride equivalent) que s'han donat al llarg de la història. Reprenc, en aquest sentit, una iniciativa que ja vaig començar el 2011 (com passen els anys!) en el bloc antecessor del que esteu llegint ara mateix. Cliqueu, si voleu el primer post d'aquella sèrie, dedicat al Pakistan. La d'ara, però, serà menys ambiciosa. Em limitaré a recordar, a l'inici de cada mes, si fa no fa, quines són les dates assenyalades per als estats que compleixen anys. Així si algú el vol felicitar ho podrà fer amb prou temps. 

He de dir que al twitter (@graccus) ja he començat a felicitar inidividualment cadascun dels estats que en els darrers dies han commemorat el seu aniversari d'independència. Per fer-ho m´he inspirat en els comunicats de premsa que cada dia emet el Departament d'Estat dels Estats Units, naturalment, reduint-lo al format requerit per aquesta xarxa social. En alguns casos, eles estats no celebren la independència, sinó el Dia Nacional per algun altre motiu. Tanmateix, els dono un caràcter equivalent, com fa el propi Departament d'Estat.

Contràriament als que alguns m´han dit sobre una iniciativa semblant que vaig proposar fer en un altre context, penso que és altament necessària i educativa. Aferma el fet que els estats tenen història, és a dir, que en algun moment donat van néixer, o si voleu, es van constituir. I en la major part dels casos, es van constituir com a conseqüència d'un procés d'independència. Que el Departament d'Estat dels Estats Units es dediqui sistemàticament a felicitar tots els estats existents no deu ser pas casualitat. Hem de deixar-nos d'agafar-nos-la amb paper de fumar i d'estar acomplexats per si no som prou moderns o prou guais.

Per il.lustrar aquest primer post, he escollit dues fotos que em semblen altament significatives, i que demostren ben clarament que Espanya sap signar, i acceptar, Tractats d'Independència. La primera és el Tractat de París, pel qual Espanya acceptava la Independència de Cuba, el 1898. La segona és el moment que el franquista Manuel Fraga, pare polític de Mariano Rajoy, per cert, signa la Independència de Guinea Equatorial, davant del President Macias, el 1968. I és que els franquistes, també signaven independències (a més a més de penes de mort, és clar). Cosa que als seus fills polítics, els de la branca del PP, en concret, que són els que ara són al govern,  els costa d'entendre.

Bé, espero que us agradi aquesta inciativa. I espero que ben aviat, el Ministeri d'Afers Exteriors de la República de Catalunya, prengui el relleu d'aquesta tasca, d'una forma oficial.

Naturalment, si hi ha algun error, les queixes, al Departament d'Estat, a Washington, D.F.

Independències (o efemèride equivalent) del mes de setembre al món (entre parèntesis el dia del mes)

Eslovàquia (1), Vietnam (2), San Marino (3), Swazilàndia (6), Brasil (7), Andorra (8), Macedònia (8), Tadjikistan (9), Gibraltar (10), Nicaragua (15), Honduras (15), El Salvador (15), Guatemala (15), Costa Rica (15), Mèxic (16), Papua Nova Guinea (16), Xile (18), St. Kitts and Nevis (19), Malta (21), Belize (21), Armènia (21), Mali (22), Guinea-Bissau (24), Botswana (30).