BATLLIA D'ULM, ALEMANYA

Sí, fatxetes, ja sé que la pintura és del 1905. Però la pregunta és: on és l'escut d'Espanya, nació quasi prehistòrica i tal i tal, doncs? Rabieu, rabieu!

UN "10" PER L'ADIDAS STORE DE BCN

Exacte! és això, la gent de l'Adidas Store de BCN la clava. A l'hora d'inidicar la llengua espanyola, aquesta gent ha optat per la realitat, que no és altra que la llengua espanyola o latina, és cada cop més una realitat americana, mentre que Espanya és quelcom residual.

Ja ho he escrit en altres ocasions, per això m'alegra que ara una multinacional, coincideixi amb el meu parer (eheheheh). 

Avui en dia Mèxic i aviat Colòmbia, seran estats amb més parlants d'espanyol, del seu espanyol, que a l'altra banda de l'Atlàntic. I això s'ha de reflectir en el màrketing i a tot arreu.

En definitiva, un "10" per Adidas. I si els pica, (i molt), que es rasquin!

INTERVENCIÓ A LES JORNADES SOBRE DIPLOMÀCIA PÚBLICA

La diplomàcia pública com a estratègia d’estat: els casos del Quebec, Flandes i Catalunya from FocirCat on Vimeo.
M'acaba d'arribar aquest vídeo, del passat mes de novembre. Enjoy it!

CATALONIA VOTES #48 IS OUT!

(Read it)

LES INDEPENDÈNCIES AL MÓN (9): MAIG

Enfilant ja la recta final d'aquesta sèrie de posts, aquí teniu els estats que felicitaré per la seva independència, al llarg del mes de maig:

Illes Marshall (1), Paraguai (15), Noruega (17), Cuba (20), Jordània (25), Guyana (26)

Festa del 17 de maig a Noruega

D'aquest llistat, cal destacar el cas de les Illes Marshall, a la Micronesia, que té un Tractat de Lliure Associació amb els Estats Units, fet que li permet formar part de les Nacions Unides. 

Com sempre, felicitarem aquests països des del nostre compte de twitter.

SPAIN' DIRTY TRICKS IN CATALAN LOCAL ELECTIONS*

Both Spain’s main parties, People Party and Socialist Party, again are using dirty tricks in Catalonia local elections, to celebrate  in May, 24th. Facing an electoral downfall, to the profit of Catalan pro-independence parties, they try to minimise it by creating ghosts lists in a number of small localities where they have no local candidates.

By “ghost list” it is understood an electoral candidature formed entirely by people who has no relation with the community they want to represent. In some cases, candidates are from Madrid or other Spanish regions, hundreds of kilometres away from Catalonia.

This is not illegal, strictly speaking, but shows a lack of rooting of both parties in the Catalan rural areas. Also, they profit from economic and political rewards, since they obtain public money from every vote received and also those votes count in order to elect provincial representatives that rule provincial governments, known as Diputacions.  In many provinces, Diputacions are the jewel of the crown in terms of economic resources. Its rulers are elected not by citizens directly, but precisely by local authorites (mayors and counciliors). By the way, heading a provincial Diputació is an excellent passport to opt for Spain-wide positions (as for exemple, a ministery).

It is estimated that about 27% of both parties lists are in fact ghosts lists. This is a major scandal in Catalonia. In the case of the Socialist party, ghosts lists also serve to hide the dramatic reduction of local candidatures, about 205 less, they present in comparison with the previous local elections in 2011.

Catalonia has more than 900 locals governments. Most of them are, of course, small ones, of less than 200 citizens. Pro-Independence parties are well rooted in a large number of them, and also in the rest. On the contrary, Spain main parties, only have proper lists in medium or large ones.

Interestingly, once all local lists have been validated, we now known that pro-independence lists will prevail before the vote in at least 200 municipalities, since there is no alternative (i.e. pro-Spain) list there. In the remaining 700, the fight also is clearly in favour to pro-independence lists. Only in a bunch of major local governments the outcome is uncertain. But of course, they represent a very important fraction of the total population of Catalonia. 

These locals elections in Catalonia have become a key event in the perspective of the Catalan Elections to celebrate in September 27h. Those elections are considered by pro-independence parties as a plebiscite for Independence. Because of Spanish government is completely opposed to celebrate a Referendum for Catalonia Independence, we independentists consider that the only way left for Catalans to implement our right to choose is to turn a parliamentary election into a “plebiscitarian election”.

In this sense, pro-independence parties consider local governments key allies in the process towards independence.

On the contrary, those in favour of keeping Catalonia under Spain domination, have made very clear that they will use, in case they rule them, local governments to boycott it.

*(NOTE: First published here)

200 POBLES PER LA INDEPENDÈNCIA, I ENCARA NO HEM VOTAT!

El tsunami que s'acosta serà de dimensions descomunals. I pobre de qui gosi aturar-lo! Serà esclafat com un microbi. Ja a hores d'ara, sense haver baixat de l'autobús, com aquell que diu, ja hi ha 200 pobles que sabem del cert que ajudaran i faran tot el possible per fer de Catalunya, i doncs, d'ells mateixos, uns pobles i uns catalanes i unes catalanes, més lliures. És brutal!

Jo el que no acabo d'entendre, és com encara hi ha gent que no se n'adona que el carrer és nostre. I que cal anar a sac. Són gent que ancorada en el passat, que no tenen prou coratge i que encara parlen amb la boca petita, perquè encara estan en una pantalla espanyola. Per sort, són una ínfima minoria. La gent desacomplexada, la gent que sabem que la victòria és nostra, ens trobem moltes pantalles més endavant.

Ara només queda mantenir-nos tranquils, no perdre els nervis, ni deixar-nos endur per les emocions....

I naturalment, gaudir de l'espectacle de veure com els dos partits espanyols intenten fer totes les marranades possibles per intentar sobreviure, no adonant-se que quant més es mouen, més s'enfonsen. De forma irremeiable, de forma definitiva. Ni partidets crossa, ni punyetes. 

Deixem-los que s'enfonsin, o si voleu, que es cremin. A foc lent, que pateixin per tot el mal que han fet. I sobretot, que no hi hagi cap happyflower, que els pretengui estalviar ni cinc segons d'agonia. 

No s'ho mereixen.

TERCER DEBAT DELS CANDIDATS A LA CHEFFERIE DEL PQ

Debat entre els candidats al lideratge del Partit Quebequès, 16.04.2015
(Atenció el debat comença al minut 16:55!)

CATALONIA VOTES #47 IS OUT!

(Read it)

WE THE PEOPLE*

En la seva al.locució en la Universitat de Columbia, Nova York, el President Artur Mas no va perdre l'oportunitat de llançar diverses frases o reflexions que tenien per objectiu reforçar el lligam entre Catalunya i els Estats Units. Un objectiu bàsic, quasi bé diríem que imprescindible, per tal que el procés de reconeixement internacional de la Independència de Catalunya triomfi.

D'entre les citacions esmentades, cal destacar la que obre la pròpia Constitució dels Estats Units, el més que famós We the People que és tot un referent a la democràcia, però també a la nació, a la igualtat i a la solidaritat, que el President Mas va utilitzar per reforçar la tesi del dret a decidir. Qui decideix és el Poble, no els seus representants, ni encara menys, els jutges. I no cal dir, que tampoc ho fan uns magistrats escollits amb un biaix polític tan evident com és el cas dels del Tribunal Constitucional espanyol. No, és el poble. El poble català, en el nostre cas, naturalment.

A continuació, i seguint amb la lògica abans esmentada, va recordar el We shall overcome, referent del moviment dels drets civils dels anys 60, una cançó de protesta interpretada per molts autors entre ells Pete Seeger i Joan Baez, i que ha esdevingut un símbol de la victòria del poble contra les lleis injustes. El poble sempre guanya, someday. Una cançó, per cert, que guarda molts paral.lelisme amb l'Estaca de Lluís Llach, tant en el sentit cronològic, com estrictament polític, de contingut.

Finalment, el que més va ser reproduïda mediàticament, va ser el famós We Can del candidat Obama, en les eleccions del 2004. D'aquesta manera, repeteixo, el President Mas volia atraure l'atenció i la solidaritat de l'audiència americana que l'escoltava.

Catalan and American Patriots in Montserrat

Un objectiu que encara es va reforçar més arran la referència a la creació per part de John Adams, un dels Pares Fundadors dels Estats Units, del consolat a Barcelona, en una data tan inicial com fou la de 1797. Un Consolat que, a hores d'ara, cal dir-ho, és molt més que un simple Consolat, atès que té una importància estratègica fins i tot diríem que regional, en l'àmbit euromediterrani, com ho demostra el fet d'incloure una oficina de seguiment de temes de seguretat. Per això, resulta patètic, els intents matussers del ministre de l'interior espanyol, d'intentar vendre a l'opinió pública mundial, els Estats Units inclosos, naturalment, algun tipus de relació o complicitat entre l'independentisme i el gihadisme. Washington, a través del consolat, és el primer en rebutjar de ple aquesta intoxicació, aquesta guerra bruta malaltissa, que no fa més que augmentar la desconfiança envers Espanya dels seus suposats aliats.

La Llumanera de New York (1874-1881)

Fet que de retruc, beneficia a la causa per la Independència de Catalunya. No debades, el President Mas, va deixar ben clar, que la Catalunya Independent seria un soci de confiança dels Estats Units, i un factor d'estabilitat per a la zona euromediterrània. Una zona que, a ningú se li escapa, s'està convertint en objecte d'atenció creixent arran dels darrers esdeveniments a Líbia i a Tunísia.

Per això, la Independència de Catalunya és una garantia de seguretat. Per contra, Espanya, amb el seu enfrontament permanent amb el Regne Unit pel tema de Gibraltar; amb la tossuderia de mantenir Sabta i Mililla, convertits en porta d'entrada de gihadistes a la Unió Europea, i, naturalment, la seva política sistemàtica de boicotejar o amagar informació d'intel.ligència als Mossos d'Esquadra, que és el cos encarregat de la seguretat pública a Catalunya, no només posa en risc els catalans i les catalanes, sinó els milions de ciutadans d'arreu del món, molts d'ells americans, que ens visiten cada any. Un risc que es mitiga, val a dir, per l'excel.lent feina de la nostra policia, com s'acaba de demostrar. 

En definitiva, la necessitat estratègica d'una forta entesa entre els Estats Units i Catalunya, farà aquesta part del món més segura i estable. Un escenari que també serà ben vist per la Unió Europea. No debades, l'Europa Mediterrània està més que necessitada d'ambdós escenaris.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 46, Abril 2015)

ON ÉS L'HERRERA, LA CAMATS I ELS ODIEMOS?

Pont Aeri Akelarre

UN PERICO BEN PARIT!

DIVENDRES AL PALAU SANT JORDI

FRONTERES SEGLE XXI

Noruega-Suècia

Canadà-USA

Bèlgica-Holanda

La triple frontera: Txèquia, Polònia, Alemanya

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 46 (ABRIL 2015)

LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 46 (ABRIL 2015)

Read more publications at Calaméo

DEL TWITTER, MOOOLT BO!

El de debò

—Veo veo.
—Qué ves? —Una cosita. —Y por qué letrita empieza? —Por la "i". —"Iguana"? —No. Cabina de mando del Titanic, 14 de abril de 1912.
Font

MAS NECESSITA QUE L'ABRACIN

El President Mas amb Lucia Caram

Després de, probablement, la foto més comentada, en tots els sentits, de l'abraçada amb en Fernàndez de la CUP, ahir el President Artur Mas va co-protagonitzar una altra abraçada amb Lucia Caram.Una abraçada que, goso dir, té una profunda càrrega emotiva, si més no per la intensitat que s'endevina. 

Tal vegada sembla molt clar que el President Mas necessita que l'abracin. Per favor, que algú organitzi una campanya tipus Free Hugs ... with President Mas, i que la gent l'abraci perquè sembla que ho necessita... El proper 11S, en plena Meridiana, seria un bon moment...

AIXÒ, AIXÒ RODRIGO RATA

Article de l'Irish Times

Aquests irlandesos disparen a matar, i no tenen pèls a la llengua! Ahahahahahah!

CATALONIA VOTES #46 IS OUT!

(Read it)

GRANNNNNN!

Gran!

Ara ja sabem per a què serveix la ratlla damunt de la "n"!

CATALANS IN FRANCE

Eric Cantona

"(...) it was Catalonia rather than Spain that won two European Championships either side of the 2010 World Cup.

He said: "Catalonia won. Because they won with 10 players from Barcelona. My grandparents are from Catalonia, from Barcelona. They arrived in France in '39. There was a civil war. So, I am very proud of Barcelona and all that they have done."

Manuel Valls

Raimon Domènech

Not Catalan, but always deserving a look,

Monica Bellucci

BONA NOTÍCIA: MÈXIC SUPERA ESPANYA!

Segons un article periodístic, l'economia mexicana ja supera l'economia espanyola, i es converteix, doncs, en la primera economia hispana. Lògic. Mèxic és membre de ple dret del G20, i Espanya no. És un procés sense aturador: em refereixo a la progressiva periferització d'Espanya en el context de la Hispanitat o del món Iberoamericà. Naturalment, Brasil ja fa temps que l'havia superada... I aviat, vés a saber, si també Colòmbia ho farà. A nivell lingüístic, ja fa temps que Espanya cada cop pinta menys. De fet, la llengua espanyola és, avui en dia, una llengua bàsicament americana, i ho serà cada cop més. Comptant també amb el cas dels propis Estats Units. Madrid s'està convertint en una perifèria menor de la Hispanitat, en benefici de Nova York, Miami, Los Angeles, Mexico DF, Bogotá... Cada cop més, les grans empreses llatinoamericanes, i sobretot mexicanes, tenen més presència a Espanya, de manera que s'està invertint la suposada hegemonia històrica... 

Un altre senyal que ens indicia que aquells que somnien en fer de Barcelona una cocapital espanyola, la vessen, perquè aviat, relacionar-se amb Espanya de qualsevol manera serà com multiplicar per zero, és a dir, zero.

Un altre element interessant que destaca l'esmentat article, és que arran de la crisi, Espanya ha baixat en PIB sis posicions en el rànking mundial: ha estat superada per Canadà, Índia, Austràlia i Corea del Sud. I aviat ho serà o ho està sent ja per Rússia i Mèxic. I de cara al 2017, Turquia també li passarà la mà per la cara. A hores d'ara el gran objectiu espanyol de superar Itàlia, i de presentar-se com la quarta economia europea, és ja una utopia inabastable.

Amb la Independència de Catalunya, la patacada espanyola en l'esmentat rànking pot assolir dimensions, aquestes sí, siderals. Però que no es preocupin; la República de Catalunya serà solidària i estarà disposada a rescatar Espanya del forat on caurà irremeiablement. Per descomptat, la solidaritat amb els nostres veïns, que no falti.

RATO, EL GIBRALTARENY????

Un altre patriota espanyol que surt a la palestra. Rodrigo Rato, que ara diuen que té negocis a Gibraltar. Tot i que ell ho nega! No he pogut resistir-me a imaginar quina serà la cara que els quedarà als espanyolets si es confirma aquesta notícia. Ahahahahahah! 

CATALÀ, ESPANYOL I DEFRAUDADOR FISCAL CONDEMNAT

Emili Quatrecases, posats a tocar el que no sona, ho toquem bé, un típic representant de la casposa Catalunya espanyola, cada cop més en crisi, per cert, acaba de ser condemnat a dos anys de presó per defraudar Hisenda. 

El xaval, ara ha fet un any, en un acte públic, va vacil.lar el President Mas cridant que ell se sentia "català i espanyol", fet que va provocar que els assistents el fessin callar. 

Ara ha d'actualitzar el seu currículum: català, espanyol i defraudador fiscal condemnat (no a l'estat català, no, sinó al seu estimadíssim estat espanyol). Amb patriotes com aquest, ja s'entén que ara Espanya vagi perdent posicions en l'economia mundial. 

AHAHAHA, EL SÒMINES DEL RAJOY... PERDUT A L'ESPAI SIDERAL

Nova prova gràfica que el Kakoy és un sòmines, un paleto més gran que una casa de pagès. Fixeu-vos com tots conversen... tots no! N´hi ha un que mira cap a l'infinit sideral, perquè no té ni punyetera idea de l'anglès.

Jo, realment, si fos espanyol, tindria vergonya aliena de tenir com a president aquest individu tan impresentable. Clar que l'alternativa no és precisament encisadora.

Com a català, però, sento ràbia, de com podem estar encara pendents d'aquesta mena de genteta que arreu del món fan basarda. Més que solidaritat, generem compassió, en el millor dels casos, o menyspreu, en el pitjor, per no haver-nos-en deslliurat encara, després de tres-cents anys....

Kakoy, tontaina, aprèn idiomes, cony! (començant pel gallec, per cert)

EL PAPER DE FUMAR DEL SENYOR TRIAS

Les eleccions locals del proper mes de maig són claus de cara a les eleccions del Parlament del mes de setembre. Això, tothom ho sap, i qui negui el seu caràcter de primàries, menteix. Els governs locals que en sortin escollits, tindran un paper molt important en el procés plebiscitari. En funció de quin els dirigeixi, facilitaran en tot el possible el seu desenvolupament, o, contràriament, posaran tots els obstacles imaginables i inimaginables per a torpedinar-ho. Hem de fer el possible per aconseguir que el màxim nombre possible d'electes locals siguin partidaris de la Independència, i que governin en el major nombre possible dels municipis. 

Això, entre d'altres coses suposa que s'han d'evitar de totes totes que els polítics espanyolistes puguin decidir res a nivell local. En conseqüència, cal evitar tota temptació de donar quota d'influència ni al PP, ni recaure en l'error dels tripartits locals, on els PSC-PSOE i la Iniciativa joanaherrerista, farien tots els esforços possibles de boicotejar el procés. Naturalment, l'il.lús que pensi que les suposades opcions indignades poden aportar alguna cosa al procés, penso que ja és hora que s'adoni que s'equivoca. De maneres que aquestes també cal descartar-les completament.

Si tots els municipis són importants, no hi ha cap mena de dubte, que el de Barcelona, té un protagonisme principal, És la capital de Catalunya. I hi ha una cosa que cal tenir molt però molt clara: els espanyols faran tot el possible per evitar que Barcelona jugui un paper capdavanter en el procés plebiscitari. Vull dir amb això, que si cal fer pactes anti-natura per evitar-ho, ho faran. "Abans Ada Colau o els peperos que un favorable al plebiscit", diran els uns o els altres. Qui això no ho tingui clar, no és que sigui un analfabet funcional, és que és un irresponsable.

Per això sobta la manca de fermesa i de solidesa no només del candidat Alfred Bosch, el qual ja no sap què fer més per que algú l'escolti, sinó sobretot, i això és el més rellevant, de l'actual batlle i candidat a la reelecció, el senyor Xavier Trias.

Diguem-ho clar: el senyor Trias se l'agafa amb paper de fumar. El senyor Trias no entén un borrall del que realment passa al país. Contràriament a molts altres candidats a batlle del seu propi partit, que sí que ho entenen perfectament, i han obert les seves candidatures a sectors sobiranistes desacomplexats, i fan del pluralisme i la transversalitat un valor afegit, el senyor Trias ha optat per una candidatura pretoriana, tancada, com si res hagués passat en els darrers cinc o sis anys.

Pitjor encara: el senyor Trias viu acomplexat per l'espanyolisme mediàtic i polític. Només així s'explica les seves declaracions recents, que no reproduïré perquè em fan venir basques, i només faltaria que una servidora contribuís a difondre-les.

Que Trias és un polític acomplexat ja es va veure amb el cas de Can Vies o en altres episodis del seu mandat. Sovint sembla que hagi de demanar permís per ser i actuar com a batlle de la seva pròpia ciutat. És al.lucinant com l'espanyolisme, amb la complicitat de molts mitjans de comunicació actua com si Barcelona fos seva, patrimoni exclusiu... després de més de trenta anys de governar-la i de convertir-la en una ciutat espanyola.

Allò que ha de fer el senyor Trias és precisament tot el contrari. Actuar amb fermesa i desacomplexament i situar Barcelona al capdavant, a l'avantguàrdia -en el bon sentit del concepte- del procés, sense manies, sense dubtes. Només d'aquesta manera pot tenir opcions d'aconseguir el que realment li pot garantir el seu èxit. Tot allò que vagi en aquesta direcció serà positiu. Si opta pel sentit contrari, fracassarà. 

Només si agafa el bou per les banyes se'n sortirà. Només si dóna joc a aquells que han protagonitzat tot el procés sobiranista dels darrers anys a Barcelona, podrà guanyar. És tan elemental que sobta i emprenya que no ho vegi. Anant de puntetes no farà res, senyor Trias. Cal caminar amb pas ferm i decidit, i jugar-se el tipus, amb el convenciment que, si ho fa, tindrà moltes possibilitats d'ensortir-se'n. Per això, cal que, posats a acomplexar-se, s'acomplexi d'aquells que tenim clar que sense Independència no hi ha Barcelona que pagui la pena, perquè es convertirà en una ciutat provinciana per a ús de les elits espanyoles. O, encara millor, acomplexi's d'aquells que pensem que amb la Independència, Barcelona, com a capital nacional viurà un boom espectacular, que la farà més internacional, més important, més interessant, més estratègica... en una paraula, més de tot.

Llenci-s'hi, senyor Trias, i no faci el poca-pena. Que una Barcelona Millor i una Catalunya Millor, s´ho valen.

CATALONIA'S PRESIDENT ON THE PUSH FOR INDEPENDENCE (13.04.2015)*

Artur Mas in 2012

What would Spain be like without the northeastern region of Catalonia? The world may soon find out.

The leaders of the autonomous region, which includes the city of Barcelona, have announced that they will put in place a roadmap to secession, and independence, if victory is secured by independence parties in the upcoming regional elections in September.

They're facing considerable hostility from the rest of Spain, but the roots of Catalan independence run deep. While Catalonia shares many political and economic ties with Spain, it also has its own language, culture, and identity.

“My commitment is to hold a referendum on independence, and we’ll see if the majority of the Catalan people vote yes or no,” says Catalan President Artur Mas. “The country was born in the Middle Ages and we have a very deep sense of self government and we want to protect it for the future.”

President Mas says the people of Catalonia want independence in order to protect and develop the unique heritage of the region, which is home to about 7.5 million citizens.

“We also have a collective project to develop from the social, the economic, and the cultural points of view,” he says. “To carry out all of these, we need tools, the legal capacity to make decisions, and resources. This is something we have to build again. This is why we are seeking independence, or a new state for Catalonia integrated into the European Union and eurozone—we don’t want to be an isolated country.”

The Spanish government does not want Catalonia to secede and is working hard to gain support from its allies in the European Union to quash this independence movement. But that isn’t stopping President Mas.

“Spain says we are not allowed to hold a referendum on independence and that we are not allowed to build a new state in Catalonia,” he says. “But I think when things become real, then attitudes will change. We are already in the European Union, we belong to the eurozone, we use the Euro as our currency, and it is not easy for another European country to try to expel us out of the European Union. It’s a tactic game in a sense, but when the reality comes I’m sure they will change their attitude.”

President Mas joined The Takeaway in studio at its headquarters at WNYC Radio. While in New York City, President Mas sought meetings with investors and hedge funds in order to reassure economic stakeholders not to pull away from the region, despite Spain’s wishes to make things economically difficult for Catalonia.

“It’s going quite well,” says President Mas. “In the last quarter of 2014, foreign investments increased in Catalonia in comparison with what happened in the last quarter of the year before, in 2013. I’m absolutely convinced that Americans and Catalans share probably the same values—you struggled for democracy, freedom, and self determination. And we do too.”

*(NOTE: Audio)

CATALAN VOTES #45 IS OUT!

(Read it)

GENIAL VÍDEO DELS VERDS DEL REGNE UNIT!

JUTGE, MINISTRE, PERIODISTA

Acabo de sentir les declaracions de Fernàndez Díaz vinculant una operació anti-gihadista ordenada per un jutge de l'Audiència Nacional amb l'independentisme. Una operació, val a dir-ho, que el senyor jutge ha executat, precisament, ara que Artur Mas és de viatge oficial als Estats Units. Casualitat? I un bé negre amb potes rosses!

Ja fa molts mesos que l'estratègia anti-independentista espanyola és vincular el gihadisme amb el procés cap a la Independència català. Fernàndez Díaz és la mà executora d'aquesta estratègia.

Fixem-nos en la seqüència: el jutge de l'Audiència Nacional -tribunal política allà on els hagi- ordena aquesta operació -que feia un any que es preparava- coincidint amb el viatge del President Mas als Estats Units. Immediatament després, el ministre, vincula els detinguts o alguns dels detinguts al procés independentista. Això és el que ha passat fins ara. Ara només queda la darrera part de la seqüència que és que el periodista (amic d'Espanya o espanyol directament) li faci la pregunta impertinent corresponent al President Mas durant la seva estada a Nova York o rodalies.

En principi semblaria que el que pretenen els espanyols és fer veure als americans que l'independentisme català és un agent instrumentalitzat pels gihadistes. Naturalment, aquest objctiu és tractar els americans d'imbècils, atès que si hi ha algú que no s'ho empassa són els propis americans, que saben del cert que no és veritat. 

De totes maneres, estic segur que quan els espanyols veuen el President Mas entrevistat per la Christiane Amanpour, de la CNN, i ja en porta unes quantes, d'entrevistes, es deuen pujar per les parets i treure escuma per la boca...

L'objectiu vertader és de consum intern, fer por a la ciutadania catalana, agitant el papu del terrorisme i aprofitant l'impacte mediàtic que tindrà tamnbé a escala internacional per intentar que els catalans es desenganxin del procés. 

En defintiva, el vell estil espanyol de la guerra bruta, molt bruta, que ja coneixem des de principis del segle XX, passant pel casos Scala, Papus, Batista i Roca, la ràzzia del 92 i ara, això.

UNA CATALUNYA MILLOR*

Com era de preveure, les eleccions municipals s'estan convertint en una trinxera de cara a les eleccions plebiscitàries del 27S, que ja són, com aquell qui diu, a la cantonada. La política local és molt més important del que sovint es pensa. Fins i tot en el context actual on sembla que el realment rellevant són els conflictes globals. Doncs bé, la dicotomia entre allò local i allò global és falsa. En un món interdependent no hi ha compartiments estancs.

Ignasi Planas

Fixem-nos, per exemple, com en els darrers anys, els lectors de diaris The Guardian, el New York Times, o l'audiència d'AlJazzera o de Bloomberg TV, han pogut llegir o veure articles o cròniques sobre aquells municipis catalans que han destacat en el procés sobiranista. Des d'Arenys de Munt a Vic, per posar, només dos exemples. I en podríem trobar molts altres. Això demostra que la política local té també un impacte global i, naturalment, també a l'inrevès: veure equips ENG pels carrers de moltes ciutats i pobles de Catalunya, ser entrevistat per un o una periodista estranger a la porta de casa teva, o a la plaça de la vila, o davant de l'Ajuntament de tota la vida, fa que la gent prengui consciència que realment el que estem vivint és important, és rellevant. En una paraula, és global. I això ens dóna força, ens dóna moral, ens omple d'orgull perque constatem que Catalunya i la seva lluita per la Llibertat, per la Independència, interessa al món. I això ens definitiva, ens fa que el compromís de construir una Catalunya millor, una Catalunya lliure, una República Catalana, sigui cada cop més intens en cadascun de nosaltres, i cada cop més extens en el conjunt del país.

Per això, les eleccions locals, en general, són sempre importants. I en concret, aquestes properes eleccions locals, ho són de forma majúscula. Són estratègiques perquè dibuixaran el panorama polític previ a les eleccions plebiscitàries que han de marcar el nostre país de forma immediata.

A ningú no se li escapa, en aquest sentit, que per refermar la victòria independentista del 27S, per fer-la tan incontestable com sigui possible, és necessari que els governs locals estiguin en mans dels partits independentistes. Uns partits que han de col.laborar entre ells per allunyar qualsevol risc de boicot dels partits de l'odi a Catalunya. Per això s'ha de fer el possible i l'impossible, perquè ningú estigui temptat de construir nous tripartits espanyolistes o bé de pactar amb el PP. Una Catalunya governada localment pels partits catalans, sense dependències espanyoles, ni pactes corruptes, és la millor garantia per assegurar un èxit esclatant del 27S. Ens hi juguem molt. De fet, tot.

A Barcelona, per exemple, la garantia que no hi haurà tripartits espanyolistes, per una banda -que per cert, ja es comencen a insinuar-, i de l'altra que el PP no podrà condicionar la polítca local, és la candidatura unitària Millor Barcelona (MBCN), sorgida arran de l'acord entre les organitzacions territorials, barcelonines, doncs, de Reagrupament Independentista (Rcat) i de Solidaritat Catalana per la Independència (SCI), i encapçalada per l'advocat Ignasi Planas. Barcelona ha de continuar estant al capdavant del procés per la Independència, fet que, cal remarcar-ho, donarà enormes possibilitats de desenvolupament i cohesió social a milers de persones que sota l'espoli espanyol ho estem passant magre. Una Barcelona capital d'estat tindrà encara més oportunitats per esdevenir un referent global. Enfront el provincianisme al que ens vol condemnar l'espanyolisme, la garantia de benestar, prosperitat i creixement, és una Barcelona capital d'una Catalunya Lliure.

*(NOTA: Post penjat a l'e-notícies el 25.03.2015)

ABANS MORT, QUE CATALUNYA INDEPENDENT

ELLS JA HO DIGUEREN...

HO TENS CRU, NANO

UN ALTRE FULL DE RUTA ... AL QUEBEC

Com ja he escrit en altres posts, al Quebec, aquestes setmanes s'està celebrant la cursa a la chefferie del Partit Quebequès, la votació de la qual serà el proper mes de maig. Els cinc candidats oficials estan fent campanya ja fa setmanes. 

Avui, un dels candidats, Alexandre Cloutier, ha penjat en el seu twitter el seu full de ruta cap a la Independència, que preveu que serà el 2022. Les etapes prèvies contemplen, un cop obtinguda la victòria electoral el 2018, elaborar un seguit d'estudis sobre la sobirania i redactar una Constitució del Quebec, elaborar un document informatiu sobre la sobirania i el procés de transició, llançament d'una campanya de mobilització ciutadana i, el 2021 fer una consulta popular sobre la sobirania del Quebec, per tal de culminar el 2022 amb la Declaració d'Independència.

Algunes reflexions al respecte: la primera que el Quebec ja s'han elaborat múltiples estudis sobre la sobirania i totes les qüestions que s'hi relacionen. Recordo com el 1991-1992, ja es van fer dues comissions parlamentàries al respecte. Segurament, el Quebec, és la nació on més estudiat està aquest procés. La segona, que resulta sorprenent que es parli de consultation populaire i no de referèndum... influència... catalana? 

I la tercera, que sembla més que clar que qui va endavant en la cursa no és aquest jove candidat del Quebec profund, concretament del Lac Saint Jean, sinó en Pierre Karl Péladeau (PKP), el qual ha estat atacat per la resta de candidats perquè defensa celebrar el referèndum en el segon mandat, i no pas en el primer. Això vol dir que, la consulta o referèndum se celebraria hipotèticament, no abans del 2023.

Picabaralles al marge, el fet que els pequistes es tornin a posar les piles, és un senyal positiu. Ja fa molts anys que el Partit Quebequès deambula i és una mena d'olla de grills. A veure si reacciona i agafa el camí dreturer que és la seva raó d'existir.

CATALONIA VOTES #44 IS OUT!

(Read it)